Orígens i evolució.
AITASA fou fundada l'any 1965 per abastir d'aigua industrial a les indústries químiques que s'havien començat a instal·lar al Polígon Industrial Sud i a les que, successivament, durant els anys 70, s'hi van anar incorporant fins a configurar el Polígon Petroquímic del Camp de Tarragona que ara coneixem.
Es van construir pous i una xarxa de canonades per fer arribar l'aigua a cadascuna de les indústries, des de les diferents zones de captació. Es van construir dos dipòsits de regulació situats a les instal·lacions d'AITASA a Bonavista, Tarragona.
Inicialment i durant les dècades dels anys 70 i 80, les indústries es van abastir d'aigua de pous propis, gestionats per AITASA.
La sequera continuada de la dècada dels anys 70 juntament a la sobreexplotació generalitzada dels aqüífers, va obligar AITASA a adquirir noves finques en el terme municipal de Mont-roig i construir-hi pous nous, per tal de fer front a la demanda d'aigua de les indústries que s'anaven instal·lant en els polígons.
També es van buscar altres alternatives, fins al punt que d'arribar a transportar aigua en vaixells a les indústries situades en el polígon petroquímic nord i a la ciutat de Reus.
L'any 1989 es va constituir el "Consorci d'Aigües de Tarragona" (C.A.T.), fruit del desenvolupament de la Llei 18/1981 (coneguda com del ministransvassament), com ens encarregat de gestionar la concessió d'un cabal de 4 metres cúbics per segon d'aigua de l'Ebre per al Camp de Tarragona.
Integrat per Ajuntaments i indústries del Camp de Tarragona, el C.A.T. va suposar una gran millora per a tothom, tan per la qualitat de l'aigua com per les garanties de subministrament.
El subministrament d'aigua del "Consorci d'Aigües de Tarragona" a les indústries del polígon petroquímic sud, es porta a terme mitjançant la xarxa de distribució d'AITASA.
